Petja D’aucell, Matilde Nuri Espona

Petja  D’aucell

Confio en les paraules

de petja d’aucell

cansades d’espanyar

s’endormisquen en un carrer sense sortida

i paguen peatge en concepte de

independència

confio en les paraules

puc dir el què penso

puc callar el que sé no gaire és

Matilde Nuri  Espona

Blog personal: ... i escaig

Necessite, Joana Raspall

                                                         Necessite mirar-me als teus ulls ,

  únic món on la vida té objecte .

    Necessite sentir-te la veu,

  únic so d'harmonia perfecta 

 necessito abraçar-me al teu cos 

unic gest que dos sers unifica

Joana Raspall
 (Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou escriptora, lexicòloga i bibliotecària. Estudià a l'Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on residí des d'aleshores.
Tot i que és més coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les.
Col·laborà habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat.  El 2013  va ser declarat l'"Any Joana Raspall" i es va celebrar el seu centenari en vida.

Melic, Maria Josep Escrivà.

http://www.byolga.com/2014/05/i-alhora-em-miro-el-melic-2/

MELIC

Al centre incandescent del seu melic,
en era blanca d’amplíssima nuesa,
per tot el goig que abans no fou…:
aixeque una plaça.

Una plaça al centre incandescent
del seu melic.

Aixeque una plaça
amb aquell rebombori perenne d’alegries
indispensables per a poder aixecar una plaça
al centre incandescent del seu melic.

del llibre Serena Barca

Maria Josep Escrivà. Nascuda al Grau de Gandia el 1968, és  autora i  dinamitzadora de l’espai i el temps literari.  Ha sigut responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia i dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora i editora. També és coautora amb Pau Sif de l’antologia Ai, València!, i ha coordinat el llibre col·lectiu For Sale o 50 veus de la terra. A més, el 2013 es va encarregar amb Josep Lluís Roig de l’edició de L’inventari clement de Gandia, un inèdit de Vicent Andrés Estellés, que van descobrir tots dos el 2009.
Serena barca és el cinquè llibre. Va debutar el 1993 amb Remor alè, (premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó), seguí A les palpentes del vidre el 1998 i, el 2002, Tots els noms de la pena. L’any 2007, Flors a casa (Jocs Florals de Barcelona). L’últim títol que ha publicat, però, és el conte Àngels de nata, il·lustrat per Maria Alcaraz.
Ha estat inclosa a antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI: Una antologia dels joves poetes catalans (2001), Imparables: Una antologia (2004) o Parlano le donne: Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008), i poemes seus han estat traduïts al castellà, a l’italià, al croat, a l’eslovè, al basc, al francès i a l’alemany.

Penèlope, Mercè Rodoreda

II PENÈLOPE

Em compta el temps la marinada amarga,
la mar amb son abominable crit!
La mel dintre la gerra s'ha espessit
i els brots que vas deixar fan ombra llarga.

Oh xaragall lluent! La seda blanca
serà la lluna de la meva nit;
l'arbre cairat, capçal del nostre llit,
estén encar un pensament de branca.

Esquerpa, sola, tota fel i espina,
faig i desfaig l'absurda teranyina,
aranya al·lucinada del no-res.

Un deix d'amor arran de llavi puja
i mor com una llàgrima de pluja
al viu del darrer pètal que ha malmés.

http://conelcuentoenlostalones.blogspot.com.es/2015/06/hilos-de-seda-relato-corto.html

Sóc aquí, Laia Noguera

Ja ho he dit: sóc aquí.

He vingut a través

dels meus arbres.

Ja ho he dit: he vingut a revoltar­me

contra mi.

Les tempestes

arrenquen els arbres d’arrel.

Sóc jo que tempestetjo.

Però he vingut a contradir­me.

Ja ho he dit.

 Laia Noguera

(Calella, 4 de març de 1983) és una filòloga, poeta i músic catalana. Cursà a Calella l'ensenyament primari i el secundari i hi inicià la seva formació musical. Entre el 2001 i el 2005 estudià a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i hi obtingué el títol de llicenciada en Filologia catalana  amb premi extraordinari de llicenciatura. Durant aquest període universitari preparà els seus primers poemaris complets i rebé el primer premi literari de relleu, l'Amadeu Oller del 2002 per L'oscultor, que a més li permeté publicar el primer llibre de poesia. D'aleshores ençà la producció poètica ha continuat amb altres llibres i guardons, juntament amb altres activitats artístiques i professionals en el camp de la filologia, com ara la codirecció amb Esteve Plantada de l'edició catalana de la revista digital Barcelona Review.

Stella López Ruiz

El xiquet que va morir, Rosa Roig

El xiquet que va morir.

Vida per vida, blogspot

Sabia que moriria.
Tenia ràbia, tenia por,
que li omplien el cos i l'ofegaven.
Una llàgrima.
Silenci.

El dolor, sempre el dolor,
tan conegut, insuportable.
Millor no parlar.
Millor descansar.
Millor el silenci.

Mai s'havia estimat tant la vida i
per això va decidir que morir era el seu millor gest.
Mai més no estarà amb vosaltres.

Esperança

Esperança

Encara hi ha camins

que duen a l'amplada

dels horitzons oberts.

Afollarem les tanques

d'ennegrida peresa

i amb els peus sense traves

encetarem senderes.

Joana Raspall

BIOGRAFIA

Es va llicenciar en Biblioteconomia i en 1932 des de la revista " Claror " inicia una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat , ciutat on va residir des dels 3 anys. Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar de bibliotecària contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la seva destrucció. Després de la guerra va donar classes de català al seu domicili, cosa que va continuar fent anys més tard amb l'assessorament de " Òmnium Cultural".

Al Primer Congrés de Cultura Catalana va formar part de la ponència " El llibre de teatre infantil " que va donar lloc a la col·lecció de teatre " Edebe " catalana. Joana Raspall ha col·laborat habitualment en revistes locals i va ser promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat.

La vida, Eva Dénia

La vida

La vida és un viatge

una aventura

que acaba de començar

Mare, fes les maletes

ajuda’m, mare

que no voldria fer tard

Corre, no t’entretingues

afanya’t, pare

que el tren passa i se’n va

El trenet de la vida

no fa parada

Hauré d’agafar-lo al vol

Per al seu llarg viatge

a ningú espera

El trenet no té retorn

Mare, tinc molta pressa

No estigues trista

sempre seré el teu tresor

Eva Dénia 

(Gandia, 1960) és  cantant, guitarrista i compositora valenciana. 

Formada en el jazz i amb una dilatada carrera musical, ha dut a terme al llarg de més de dues dècades diferents projectes en l’àmbit de les músiques populars: el jazz, la bossa, la chanson i la música tradicional valenciana. 

També és impulsora del projecte Sis veus per al Poeta, un tribut al poeta valencià que es materialitza en el disc Homenatge a Vicent Andrés Estellés.

A finals de 2015 publica el seu darrer treball discogràfic, Quan abril era abril, un disc que ofereix un recull de cançons de factura pròpia que mostren el seu vessant més personal. Aquest projecte ja ha començat a rodar-lo en duet amb la violoncel·lista Merxe Martínez.

Poema VII, Maria Mercé Marçal

Perquè venies sense armes

t'he obert les set portes del castell

i cap guaita no he deixat rere els merlets.

I he lleçat l'anell a l'aigua

perquè un peix, o la lluna,

el guardi en el seu ventre. 

Maria Mercè Marçal:

Maria Mercè Marçal.

Maria Mercè Marçal i Serra va ser una poeta, catedràtica d'institut de català, narradora, editora i traductora catalana. Va fer servir com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.
També va ser activista política, cultural i feminista.

Embull, Xelo Llopis

                                        EMBULL

                                 I si em preguntes 

                                 com estic diria...

                                           bè                                                                     

                                     mentre

                                       aniria

                                     desfent l'embull

                                    de les errades

                                  resseguint les ultimes petjades

                               bussejant la memòria

                                       cercant el nus

http://xeloiprou.blogspot.com.es

                       on tot

           va començar a capgirar-se

                       nus rere nus

                      i el cap es desfà

                  delejant ensopegar

                      amb la resposta

                  a tanta indiferència

                      que em mostres

                vestint-te de silenci.

                                   [juliol 2013]

                                   

Xelo Llopis
Nascuda a Xàtiva, en un dia a dia més a prop de números que de lletres. Escriu com a exercici per alliberar allò que li bull per dins, sense més. Al juny de 2012 es va publicar el poemari "Guarda'm el secret" Ed Germania, dins de la col.lecció Mil Poetes i un País, el novembre va sortir publicat un llibre "Estels de paper" que recollia nous poemes dels diferents autors de la col·lecció. Podeu trobar molts més poemes d'aquesta interessant autora al seu blog Un rebost de paraules. (http://trbolatzur.blogspot.com.es/2013/02/nascuda-xativa-en-un-dia-dia-mes-prop.html)

Comptaré cabretes, Maria Dolors Pellicer i Sòria

  Il.lustració Susan Batori 

Comptaré cabretes,
comptaré ovelletes,
ramats d’estrelletes
comptaré per tu.

Somiaré amb la Lluna,
amb els seus volcans.
Restaré poruga,
somiaré amb tu.

Quan arribe l’alba
I ens duga la llum
Obrire els ulls,
Faré mil projectes
Per viure’ls amb tú.
         Maria Dolors Pellicer i Sòria

L'obra poètica  de Maria-Dolors Pellicer

A LA MEUA ÀVIA, Pepa Úbeda

Mai no vaig poder dir-te

que t'estimava

mai no podré ja dir-t'ho

que t'estimava

ni tan sols ara sé

si això és important

Mai

que m'embadalien

els teus ulls de gata grisa

bressant-se-te'n al front

Mai

que fascinants jugaven

els meus dits en la pluja blanca 

banyant les teues galtes

Mai

que et vaig sorprendre nena

tipa ja

de fer-se gran

Mai no vaig poder dir-te

que el teu cos menut

féu el meu

gran

mai

que les teus passes primerenques

faren les meues
grans
mai
que la teua pell
sense camins
em féu definitivament
gran
ni tan sols ara sé
si això és important

Mai
que em vas somriure nena
tipa ja
de fer-se gran

Mai no vaig saber
si em volgueres
mai no sabré ja

si em volgueres
ni tan sols ara sé
si això és important
però sé
això sí
que ens hi trobàrem a la mateixa edat
per jugar a les nines
agafades de la mà
per botar a la corda
agafades de la mà
per admirar-nos
agafades de la mà
davant un mirall de records impossibles

http://leonor-perez.blogspot.com.es/p/bio_10.html

En construcció

EN CONSTRUCCIÓ

                                                                                     

Ni puta

ni bruixa

ni monja

ni mare

dona sóc

senzillament

dona

i també puta

i bruixa

i monja

i mare

totes                                                                   Begonya pozo

em fan

dona

casualment

dona

possiblement

arquitectònicament

dona

Tundra

El tros de carn encara fa l' olor a la meua mare

el predador l' ha devorada i mentre creua la tundra

no tinc a qui seguir

en l' encarnissament contemplo el meu desànim

sé que les dues podem proseguir vers les pastures

el coll que intimido també ès el seu

Els amors no són mai impossibles

  ELS AMORS NO SÓN MAI IMPOSSIBLES

"Els amors no són mai impossibles.

Impossible és el càntic africà de les sirenes,

criatures de mística llàgrima i mítica llegenda

que animen la dansa insomne i les albades de sal.

Impossibles són les llunes de Júpiter al voltant del coll de la Princesa Dormida.

Impossible respirar l’absència cristal·lina de les teues paraules.

Però els amors no són mai impossibles

..."

 

  

Julia Zabala (València, 1975)

"Escriu, balla, cuina, cus, viatja, somia, blogueja, estudia i treballa com a professora de secundària(...) Ha publicat El mateix silenci (1995), Raïm de vent (1996), Cendres volades (2000) i El cercle de les ànimes (2005). Actualment viu a Vilanova i la Geltrú i dóna forma a un nou poemari mentre comença a treballar en un projecte de narrativa.

             

La Tardor

Quan ens vas deixar
el món se’m va esmicolar

en mil trossos de cendra.

I m’he fet molts racons

en cada petit fragment,

en totes les miques sobreres.

Hi ha hagut més estralls.                                         

Del que jo he pogut ser    
 he cregut que res no en viuria.

Se’t va endur l’enemiga

que sé també meva:

el meu odi és un nadir,

la meva enyorança, una vestimenta
de cada dia. I estimo coses
per tu, molt més del que voldria.

Partícules de sorra que premo
a les mans: les llàgrimes no valen,
ni l'obscenitat de paraules ja dites.
 

In memoriam Marià Vancells
 

   Marta Pessarrodona
Marta Pessarrodona va naixer en Terrassa,Vallés Occidental,18 de novembre de 1941.

Marta Pessarrodona és una poetessa,narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic.Al 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Ha escrit llibres com:

Primers dies de 1968 (publicat l’any 1968)

Vida privada (publicat al 1762)

A favor meu,nostre (publicat al 1981)

Memòria (publicat al 1979)

Ha escrit poemes com: la tardor,the party is over,a nessa dels seus quaranta anys,etc...